La promotora de la queixa exposa que l'illa de cases on té l'habitatge té una afectació urbanística des de l'any 1976, però que tot i el temps transcorregut no s'ha dut a terme l'execució del planejament previst. Aquesta situació provoca una situació d'inseguretat, incertesa i perjudicis als veïns, que des de fa gairebé quaranta anys esperen rebre en qualsevol moment una ordre de desallotjament i enderroc dels habitatges per destinar el sòl a les determinacions del planejament.
Així mateix, no poden dur a terme actuacions pròpies del dret de propietat, ja que no poden vendre els habitatges per manca d'interès del mercat, davant l'existència de l'afectació urbanística que els condemna a l'enderroc. La situació urbanística de fora d'ordenació també els comporta grans restriccions en relació amb les obres que poden dur a terme i, en conseqüència, la impossibilitat de gaudir d'un habitatge digne i un entorn en el qual puguin desenvolupar la seva vida.
La promotora exposa que per mitjà de les gestions efectuades pels veïns, van aconseguir el compromís de l'Ajuntament de Barcelona de valorar de nou l'afectació urbanística a fi i efecte d'eliminar-la. No obstant això, ja han transcorregut més de sis mesos des que van rebre la comunicació de l'Ajuntament, sense que els hagin comunicat res més.
L'article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d'acord amb els principis d'eficàcia i eficiència, i que han de respectar en la seva actuació els principis de bona fe i confiança legítima.
Correspon als poders públics, igualment, restablir i garantir la seguretat jurídica dels propietaris del sòl, ja que l'urbanisme és una funció pública la titularitat i responsabilitat del qual correspon a les administracions públiques.
Cal recordar que el planejament urbanístic suposa afrontar la qüestió fonamental de l'estatut jurídic de la propietat, ja que en determina i delimita el contingut, per raó del caràcter estatutari del dret de propietat del sòl (articles 7 i 8 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, que aprova el Text refós de la Llei del sòl).
És l'interès general que preval sobre l'interès particular l'element que legitima la imposició d'afectacions urbanístiques. Per aquest motiu, i atès que en l'informe de l'Ajuntament s'exposa que en aquests quasi quaranta anys no s'ha executat el planejament perquè no ha estat una qüestió prioritària per a l'interès general, el Síndic considera necessària una nova valoració de l'afectació urbanística existent per una pèrdua de facto de l'element que la motivava i legitimava.
Alhora, cal dur a terme les actuacions administratives necessàries perquè cessin els perjudicis que l'afectació urbanística està causant als propietaris dels habitatges i que no tenen el deure jurídic de suportar.