La promotora de la queixa exposa que el 9 de juliol de 2014 l'Ajuntament de Seva va convocar una reunió amb els comerciants per parlar d'un projecte de promoció del comerç local, a la qual ella no va poder assistir. Posteriorment, l'Ajuntament va enviar una carta als comerços per informar-los del procediment que havien de seguir per participar en el programa. La promotora no va rebre aquella carta i que, per aquest motiu, no es va inscriure al programa, tot i estar-hi interessada. En conseqüència, el seu comerç ha quedat exclòs d'aquell procés. El dia 10 d'octubre de 2014 va presentar un escrit a l'Ajuntament per expressar el seu desacord i per demanar que se la inclogués en la campanya.
D'acord amb la darrera informació tramesa per l'Ajuntament, no hi ha constància documental de la notificació als comerços del municipi, més enllà de les manifestacions de l'agutzil municipal. El Síndic, doncs, reitera la conveniència, per a convocatòries posteriors, que la comunicació als potencials interessats es faci per un mitjà que permeti tenir constància que el destinatari l'ha rebut.
D'altra banda, atès que el programa era una mesura de suport d'abast universal a la qual tots els comerços que ho demanessin hi tenien accés, la publicitat de la convocatòria era particularment rellevant des de la perspectiva de garantir la concurrència, ja que no hi havia requisits addicionals que limitessin l'accés al programa a qui complís determinats requisits o a qui obtingués millor puntuació segons un barem de criteris d'adjudicació públics i objectius.
Per aquest motiu, l'Administració que gestiona el Programa de suport ha de poder acreditar que ha complert el requisit de donar publicitat a la convocatòria, o bé si, com en aquest cas, els potencials interessats són pocs i identificats, ha de deixar constància que s'ha practicat la notificació personal als interessats, o bé que s'ha intentat d'acord amb els requisits de la notificació administrativa.