El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la sanció que es va imposar al seu fill menor d'edat per la comissió d'una de les infraccions previstes a la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, en concret per la possessió de substàncies estupefaents.
Considera desproporcionada la quantia de la sanció que es va imposar al noi, 450 euros i, en aquest sentit, exposa que el seu fill rep tractament per a la deshabituació al consum de substàncies al centre Amalgama, autoritzat pel Departament de Salut com a centre per al tractament de les drogodependències. Això no obstant, aquesta circumstància no va ser presa en consideració, tot i que es va fer constar en les al·legacions que va presentar la família.
Pel que fa al motiu pel qual no es va acordar suspendre la sanció, en l'informe tramès pel Departament d'Interior s'assenyala que es va informar el promotor del procediment escaient per dur a terme la suspensió, i se li va explicar que aquest procediment s'ha d'iniciar un cop el servei responsable de la tramitació rebi la notificació de la resolució sancionadora, ja que el moment en què el promotor va presentar la seva petició no era l'adient suspendre la sanció.
D'altra banda, s'informa que el promotor es va posar en contacte telefònicament amb el Departament per poder efectuar el pagament, atès que no havia estat possible fer-lo efectiu, i se li va enviar una nova carta de pagament, sense informar-lo que aquest pagament posava fi a la via administrativa i no seria possible suspendre l'aplicació de la sanció.
Tot i això, el Síndic observa que la resolució de l'expedient sancionador incoat contra el fill del promotor, de data 22 de juliol de 2013, establia que ?l'article 25 apartat 2 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana, disposa que les sancions imposades per les infraccions greus a la seguretat ciutadana que recull l'article 25.1, (...) es podran suspendre si l'infractor es sotmet a un tractament de deshabituació en un centre o servei degudament acreditat, en la forma i pel temps que reglamentàriament es determini?.
A continuació, la resolució sancionadora assenyala que ?aquest manament de determinació reglamentària s'ha dut a terme mitjançant el Reial decret 1079/1993, de 2 de juliol, de remissió de les sancions administratives i seguiment dels tractaments de deshabituació, que en l'article 2.1 estableix que un cop imposada un sanció per la comissió de les infraccions tipificades a l'article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, es podrà iniciar el procediment de suspensió de la sanció?.
Els paràgrafs anteriors constitueixen l'única informació que es va facilitar al promotor en relació amb la manca d'adequació del moment en què va formular la petició de suspensió de la sanció del seu fill, en concret per mitjà de la transcripció literal de l'article 2.1 del Reial decret 1079/1993.
Això no obstant, la mera transcripció d'aquest article no és prou entenedora ni és suficient perquè la persona interessada quedi informada que havia presentat la sol·licitud de suspensió en un moment de tramitació del procediment que no era el previst a la norma, i que podia demanar la suspensió de la sanció però havia de fer-ho un cop hagués recaigut la resolució, i abans de fer efectiu el pagament.
Per tant, atès el caràcter insuficient de la informació que es va donar al promotor de la queixa i l'existència d'indicis que el seu fill complia els requisits per a la suspensió de l'aplicació de la sanció, el Síndic suggereix al Departament d'Interior que es revisi si el menor complia els requisits que estableix el Reial decret 1079/2013, de 2 de juliol, per a la suspensió de l'aplicació de la sanció. I, en cas que sigui així, que es revoqui la sanció i es deixi en suspens la seva aplicació.