La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor pel fet que hagi desestimat la reclamació de responsabilitat patrimonial que va presentar en data 9 de juny de 2014 arran d'una caiguda a la via pública.
Exposa que no s'han valorat les fotografies i els testimonis que va aportar, que demostren el mal estat de la vorera i la relació de causalitat entre això i la seva caiguda.
D'acord amb la informació de què es disposa, sembla que en la tramitació del procediment seguit arran de la reclamació de la promotora sobre els danys que va patir com a conseqüència d'una caiguda en data 6 de juny de 2014 a la via pública només es va tenir en compte un informe de l'arquitecte local de data 25 d'agost de 2014 i les fotografies que van aportar tant la promotora com el mateix arquitecte.
Tot i això, la promotora manifesta que amb posterioritat a la seva caiguda s'havia arreglat tota la vorera i, malgrat que al moment que va formular la reclamació va proporcionar les dades per identificar les persones que van ser testimoni de les circumstàncies en què va tenir lloc la caiguda, no consta que se citessin aquestes persones a declarar ni que es fes constar de forma expressa que aquesta prova es considerava improcedent.
El cert és, però, que l'article 9 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques, estableix que, un cop admesa a tràmit la reclamació, en el termini de 30 dies s'han de practicar totes les proves declarades pertinents i només es poden rebutjar mitjançant resolució motivada les manifestament improcedents o innecessàries.
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, al seu torn, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, determinen que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
La tramitació correcta del procediment de responsabilitat patrimonial garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut i, en el seu marc, el ciutadà pot aportar proves a favor seu i contradir l'Administració.
En conseqüència de tot això, i sense prejutjar el resultat final a què es pugui arribar, el Síndic demana a l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor que revoqui la resolució de desestimació de la reclamació de la promotora, a l'empara de l'article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i ordeni la tramitació del procediment de responsabilitat patrimonial en la forma reglamentàriament establerta, per tal de poder valorar la concurrència o no dels pressupòsits necessaris per reconèixer o desestimar la responsabilitat de l'Administració i, si escau, el dret a la indemnització de la promotora de la queixa.