El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'un expedient sancionador instruït a nom de la seva empresa per presumpte incompliment de l'obligació d'identificar el conductor responsable d'una infracció de trànsit comesa amb un vehicle de l'empresa.
Exposa que el requeriment d'identificació del conductor responsable de la infracció es va enviar a una antiga adreça de l'empresa, tot i que fa més de deu anys que l'empresa va canviar de domicili i les dades dels vehicles es van actualitzar fa temps.
De l'examen de la documentació tramesa es desprèn que el Servei Català de Trànsit, tot i disposar d'un altre domicili en què podia haver intentat les notificacions personals amb caràcter previ al recurs a la via edictal, no ho va fer, de manera que va contravenir la jurisprudència en la matèria i va deixar la persona interessada en indefensió.
Concretament, el Tribunal Constitucional (sentències 51/1994, 268/2000, entre d'altres) atribueix a la notificació edictal un caràcter excepcional per la seva qualitat d'últim mitjà de comunicació i pel fet que genera sempre una indefensió potencial. Per aquest motiu, considera que s'ha d'intentar la notificació personal per tots els mitjans i esgotar prèviament les modalitats que assegurin en major grau la recepció de la notificació corresponent per part del destinatari.
En conseqüència, el Síndic demana al Servei Català de Trànsit que doni les ordres oportunes per tal que s'anul·li la resolució administrativa sancionadora i que, si escau, s'ordeni la devolució a la persona interessada dels ingressos indegudament percebuts.