La promotora de la queixa fa referència a la carta de data 22 de setembre de 2014 que va rebre el seu pare dels Serveis Funeraris de Sabadell relativa a la titularitat d'un nínxol. En aquesta carta se li comunicava que la concessió del dret funerari s'havia atorgat en data 10 d'octubre de 1963 per un termini de cinquanta anys i, atès que havia transcorregut aquest termini, se l'emplaçava a renovar la concessió.
Tot i això, la promotora exposa que en el títol de l'any 1963 no es va fixar cap termini de durada. En aquest sentit, entén que els cinquanta anys que estableix el Reglament de patrimoni dels ens locals no és aplicable al seu títol.
L'Ajuntament de Sabadell ha informat que, amb relació als títols atorgats quan ni el document ni la regulació vigent al moment de l'atorgament fixaven la naturalesa del dret o un termini de vigència, cal entendre que es tracta de concessions sobre béns demanials i que la durada no pot ser superior al termini de prescripció adquisitiva, de noranta-nou anys, contrària a la naturalesa del bé demanial. Aquest posicionament coincideix amb el que ha sostingut el Síndic quan s'han plantejat queixes amb relació a aquesta qüestió.
Més complex és, però, determinar a partir de quina data cal considerar que als títols de drets funeraris constituïts sense fixar-ne la durada se'ls ha d'aplicar un termini inferior al de la prescripció adquisitiva.
En l'informe de l'Ajuntament s'assenyala que, a partir de l'entrada en vigor del Reglament de béns de les entitats locals, aprovat per Decret de 27 de maig de 1955, s'ha d'entendre que el termini màxim de durada de les concessions sobre sepultures és de cinquanta anys, criteri que es va aplicar en el cas de la promotora de la queixa per declarar caducat el títol, que es va constituir en data 10 d'octubre de 1963. En aquest sentit, s'assenyala que la norma indicada feia remissió al Reglament de serveis de les entitats locals, aprovat per Decret de 17 de juny de 1955, i al Reglament de contractació de les corporacions locals, aprovat per Decret de 9 de gener de 1953, i que aquestes dues normes fixaven com a durada màxima de les concessions el termini de cinquanta anys.
Tanmateix, cal tenir en compte que la jurisprudència ha entès que no és aplicable al règim de les concessions demanials el règim de les concessions de gestió indirecta dels serveis públics, regulats a l'article 114 del Decret de 17 de juny de 1955. Així ho assenyala expressament la Sentència de 25 de setembre de 2001 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i, de manera indirecta però reiterada, ho ha establert el Tribunal Suprem, en determinar que la limitació temporal de les concessions de drets funeraris establerts ?a perpetuïtat? o ?en propietat? era de noranta-nou anys.
D'altra banda, pel que fa a l'aplicació del Reglament de contractació de les entitats locals, cal tenir en compte que el mateix article 62.2 del Reglament de serveis de les entitats locals assenyalava que les concessions per a l'ús privatiu de béns de domini públic s'han d'atorgar amb posterioritat a la licitació. Per tant, la remissió al Reglament de contractació ho és amb relació només a la licitació per atorgar la concessió, no amb relació a la durada, que ha de fixar el mateix títol concessional, d'acord amb el que estableix l'article 63, apartat tercer, del mateix Reglament de béns de les entitats locals.
Finalment, cal tenir en compte també que els dubtes que eventualment pogués plantejar la durada del títol concessional s'haurien de resoldre a favor de l'opció menys restrictiva per al dret del particular, de manera que tampoc des d'aquesta perspectiva hauria de prosperar una interpretació que limités els títols concessionals atorgats sense termini més enllà dels noranta-nou anys fixats per la jurisprudència.
El Síndic entén la legítima voluntat de l'Ajuntament de Sabadell de renovar les sepultures, d'acord amb les previsions del Pla director del cementiri de Sabadell, però aquest procés no pot alterar els drets funeraris constituïts ni la seva durada, que s'ha d'ajustar als paràmetres assenyalats més amunt.
Per aquest motiu, suggereix a l'Ajuntament que anul·li la declaració de caducitat del dret funerari del pare de la promotora de la queixa.