La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el retard de l'Ajuntament de Barberà del Vallès a fer efectiva la devolució d'un import satisfet en concepte de taxa de grua, devolució que ha reclamat en diverses ocasions.
Aquesta qüestió ja va ser objecte d'un altre expedient de queixa en aquesta institució. En aquella ocasió, la Policia Local del municipi va informar favorablement sobre la devolució de les taxes abonades per la promotora de la queixa a causa de la retirada del seu vehicle per la grua, i va indicar que la resolució en aquest sentit seria degudament notificada a la persona interessada. El Síndic, doncs, va considerar acceptats els seus suggeriment i va donar per finalitzades les seves actuacions el mes de març de 2012.
Tot i això, la promotora s'ha adreçat de nou a la institució per manifestar que no va rebre cap resolució expressa de l'Ajuntament i que tampoc s'ha donat resposta a la instància que va presentar el 6 d'agost de 2014 mitjançant la qual reiterava la seva sol·licitud de devolució de la taxa en qüestió.
En aquest sentit, el Síndic recorda el deure legal de les administracions públiques de dictar resolució expressa en tots els procediments, tal com recull l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i que es troba recollit en la normativa sectorial en l'article 103 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. Per aquest motiu, suggereix a l'Ajuntament que resolgui de forma expressa la sol·licitud de la promotora i la hi notifiqui, per tal que quedi garantit el seu dret de defensa.
El Síndic també recorda que que en el seu anterior suggeriment valorava que la redacció de l'article 16 de l'Ordenança de circulació del municipi de Barberà del Vallès no garantia la seguretat jurídica quan establia els mitjans per senyalitzar la prohibició d'estacionament provisional, ni quedava provat ni acreditat que s'hagués efectuat la senyalització. Aquest fet podria comportat la improcedència en la realització del fet imposable.
Ens podríem trobar doncs, davant d'un supòsit de nul·litat dels que reconeix l'article 62 de la Llei 30/1992, per prescindir totalment i absolutament del procediment, i que justificaria la nul·litat de la taxa emesa per improcedència en la realització del pressupòsit de fet que origina el naixement de la obligació tributària.