En vista de l’informe del Departament d’Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC), el Síndic no observa irregularitat en l’actuació de la DGAIA amb l’avi matern. No obstant això, considera que el relat de la mare de la menor sobre antecedents de maltractament en la família d’origen materna no hauria d’implicar la denegació de visites ni l’exclusió de l’estudi. En aquest cas, a més, es fa constar que els maltractaments no havien estat acreditats. Quant a la tardança dels avis materns a posar en coneixement de la DGAIA la situació de risc de la menor, els promotors afirmen que no van ser escoltats i que en repetides ocasions van exposar la situació de la nena als serveis socials; que van ser qüestionats i que se’ls va exigir que ho denunciessin al jutjat. En l’informe rebut, es fa constar que va ser precisament quan aquests avis van fer la denúncia quan es va fer la declaració de desemparament, malgrat que des del moment del naixement l’hospital havia alertat la DGAIA.
El Síndic creu que cal tenir en compte el paper dels avis i de les famílies extenses en els processos d’estudi dels infants quan ingressen en centres, i també en els casos en què no es preveu que puguin acollir l’infant. L’ajuda als pares no hauria d’excloure l’atenció a la resta de la família, i el dret dels infants a relacionar-s’hi.
En relació amb el retard en la intervenció, el Síndic manifesta preocupació pel temps que va passar fins que la menor va ser protegida per la DGAIA. L’hospital de Terrassa va emetre informes i els va enviar a la DGAIA el febrer de 2004; però fins a l’abril del 2005 l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència (en endavant EAIA) no va fer el primer informe en el qual feia constar la dificultat d’estudiar la situació; i no va ser fins al cap de més d’un any, l’agost de 2006, que es va proposar la declaració de desemparament de la menor segons la dificultat de l’estudi i per la denúncia de la família materna, i el setembre es va proposar que fos ingressada en un centre residencial d’acció educativa. Van transcórrer dos anys i mig des que la menor va néixer, moment en què es va detectar la situació d’alt risc d’aquesta menor per la presència de cocaïna a la sang, fins que va ser protegida. El Síndic recorda que aquest indicador està considerat determinant de l’alt risc en el cas d’un nadó, i que per sí mateix requereix la intervenció immediata de l’Administració protectora.
En aquest sentit, el Síndic no considera que la dificultat de comunicació amb els pares causada per l’obstaculització d’aquests de les entrevistes concertades sigui un motiu per no fer una proposta de desemparament en no conèixer la situació exacta de la menor. Quan hi ha dificultats d’intervenció amb la família i un indicador d’alt risc d’un nadó, ha de ser aquesta situació la que porti a trobar altres formes de conèixer la situació de l’infant, ja sigui demanant la col·laboració dels cossos de policia o informant el Ministeri Fiscal.
La manca d’actuació va comportar una situació de maltractament de la menor, pel que sembla mantinguda en el temps. Aquesta menor tenia dret a ser protegida d’aquesta situació, tal com estableix l’article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants i la legislació catalana que el recull. En cap dels informes rebuts s’esmenta què va passar en aquest període de temps, ni es fa constar que s’intervingués de cap forma en el nucli familiar de la menor, que s’ajudés els pares a criar-la o que s’exercís cap mena de control sobre l’atenció i la cura que els pares donaven a la seva filla. En aquest punt, no es diu res sobre la demanda d’assessorament per part de l’equip bàsic d’atenció social primària a l’EAIA o de la derivació del cas des d’aquest servei, que ara el Síndic reitera.
Per tant, el Síndic suggereix que es dictin instruccions per a la intervenció de la DGAIA en les situacions de manca de col·laboració dels pares en cas d’infants petits i nadons, quan hi hagi indicadors d’alt risc per a la seva integritat física o sexual. El DASC reitera que el principi d’intervenció de la DGAIA es basa en l’estudi global de la família de l’infant, en què s’explora els progenitors i altres parents propers als infants, i es respecta el dret d’aquests a la comunicació, la relació i les visites. D’altra banda el DASC comunica que considerarà les propostes per a futures eines de treball amb famílies que no col·laborin amb els professionals, quan hi hagi indicadors d’alt risc com en aquest cas.