L'Associació de Veïns de la Torre Gran de l'Estartit ha presentat un escrit de queixa al Síndic amb relació a la manca de recepció de la urbanització Torre Gran.
Segons l'escrit de queixa, l'entitat urbanística de conservació està creada des de l'any 1985.
Segons l'informe tramès per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, encara no s'ha pogut fer recepció de la urbanització Torre Gran, ja que cal que la junta de compensació redacti el projecte d'urbanització, el qual ha de ser aprovat per l'Ajuntament, que es facin les obres i s'acabi la urbanització en la part en què a hores d'ara encara no ha estat executada, de manera que pugui ser rebuda per l'Ajuntament. Consegüentment, des de la primera intervenció del Síndic han passat deu anys sense que s'hagi avançat gaire en la situació urbanística de la Torre Gran.
Certament, qualsevol obra urbanitzadora suposa un esforç econòmic per al promotor. El transcurs dels anys i l'ús malmeten les instal·lacions de manera que la inversió que es va fer al seu dia no té el rendiment que li correspon i ha de veure's incrementada. Altrament, s'ha produït un trasllat de la càrrega econòmica. Si al seu dia van ser uns promotors els qui tenien la responsabilitat d'urbanitzar i fer front a les despeses, actualment, els propietaris s'han subrogat en aquesta responsabilitat.
Entre els deures dels propietaris de sòl apte per urbanitzar hi ha el de costejar la urbanització i conservar-la fins que sigui rebuda per l'ajuntament que correspongui. La titularitat però, d'aquesta activitat com a activitat d'execució del planejament correspon a l'Administració, en concret als ajuntaments. S'ha de recordar que l'activitat urbanística és una activitat pública que pot ser considerada des d'un servei públic a una mera intervenció administrativa o de foment, però en tot cas correspon a l'Administració la direcció i el control del procés urbanístic. I això és així perquè sense perjudici dels interessos privats que concorren en l'execució del planejament i el degut respecte que mereixen, existeix un interès primordial que consisteix a desenvolupar i complir les previsions contingudes en el planejament.
Certament, els recursos dels ajuntaments de vegades resulten insuficients per fer front en el seu terme municipal a la problemàtica que presenten actualment les nombroses urbanitzacions que van proliferar de forma majorment descontrolada durant els anys setanta. Tanmateix, els ajuntaments no poden abandonar les seves competències en favor de la iniciativa privada i de l'activitat dels particulars. En moltes d'aquestes urbanitzacions ha quedat patent que les circumstàncies que envolten els propietaris particulars no són sempre les propícies perquè l'execució del planejament i la solució de les mancances d'aquestes urbanitzacions recaigui exclusivament en la seva responsabilitat.
En alguns casos, la inamovible inactivitat dels particulars, les seves disputes internes, les raons d'edat de la majoria de propietaris, la insuficiència financera o les dificultats tècniques de redacció dels projectes, sumades a la sensació que els seus tributs haurien de ser suficients per fer front a les despeses d'urbanització, són algunes de les circumstàncies que farien aconsellable que l'ajuntament assumeixi el paper de director en la resolució de les mancances urbanístiques, sens perjudici de les responsabilitats dels propietaris pel què fa a l'assumpció de costos, en el marc d'un programa financer que s'ajusti a les circumstàncies concretes de cada urbanització.
Els ajuntaments han de mantenir el control i la direcció de l'activitat urbanística i impulsar l'activitat dels particulars, ja es tracti de promotors, juntes de compensació o juntes de conservació. Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí que exerceixi aquesta direcció en la urbanització Torre Gran i impulsi i lideri si cal l'actuació de la junta de compensació per aconseguir la regularització d'aquest sector
En no haver-se rebut cap resposta del consistori, el Síndic reitera el seu suggeriment en data 11 de juny de 2010.