La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane

Actualités

''Per conèixer de veritat un país cal visitar les seves presons''

26/04/2023

La síndica ha fet un desplaçament a terres gironines amb la voluntat d’apropar la institució al territori i a les persones

Ahir, 26 d’abril, la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, va fer un desplaçament a les comarques de Girona. Aquesta visita s’emmarca en la voluntat de la institució de trepitjar el territori i conèixer de primera mà les qüestions que afecten les persones.

La primera visita va tenir lloc al Centre Penitenciari Puig de les Basses, on Giménez-Salinas es va reunir amb el director del centre i l’equip directiu, que li van voler traslladar la realitat del dia a dia del centre i les seves inquietuds.

Des que va prendre possessió del càrrec, la síndica ha estat una gran defensora de la justícia restaurativa, que té per objecte buscar formes de reparació del dany com a resposta al conflicte, i ha manifestat repetidament que la presó ha de ser el darrer recurs que cal utilitzar i que en tot cas la política penitenciària s’ha de centrar en els programes de tractament i reinserció, i en les mesures alternatives que fomentin la desinstitucionalització.

A continuació, va visitar l’Escola La Farga del municipi de Salt, i va mantenir una reunió amb la direcció del centre. Posteriorment, es va reunir amb l’entitat Salt'educa, signatària del Pacte contra la segregació escolar, que treballa amb l’objectiu de posar fi als desequilibris en la composició social dels centres del municipi.

La síndica va constatar la dificultat de dessegregar centres en municipis com Salt, amb una elevada concentració de població en situació de vulnerabilitat social per efecte de la segregació residencial. Per això, considera especialment important intensificar encara més les mesures d’escolarització equilibrada previstes en el Decret 11/2021 i en el Pacte, adaptades a la realitat socioeducativa del municipi, per aprofitar plenament el marge d’actuació disponible per reduir els elevats desequilibris que encara hi ha entre centres escolars.

Les dificultats per combatre aquest fenomen s’expliquen, en part, pel racisme estructural existent a la nostra societat, que deriva en segregació escolar i limita les oportunitats d’integració de la població nouvinguda a Catalunya.

En aquest context, la síndica va voler insistir en la necessitat d’impulsar polítiques com el Pacte contra la segregació escolar, tenint present que ens trobem en un procés de forta transformació social. Catalunya es troba entre les comunitats autònomes i els països europeus amb un pes més elevat de la població estrangera (un 16%, per sobre de la mitjana espanyola, que és del 12%, i de l'europea, que és del 8%), i amb prop del 25% dels infants nounats de nacionalitat estrangera.

Alhora, la síndica va manifestar que som a temps de promoure a Catalunya un model d’integració de la població nouvinguda que eviti els desencerts de les polítiques d’acollida i integració que ja han implementat països veïns amb més experiència en la gestió dels processos migratoris, com ara França o Alemanya. Aquestes polítiques no han aconseguit minimitzar la desigualtat per raó d’origen ni garantir adequadament nivells de benestar equiparables per a la població immigrada, i això amenaça la cohesió social.

La síndica també va tenir una trobada amb la defensora de Girona, Marta Alsina, a qui va traslladar la voluntat de treballar de manera coordinada i de facilitar l’atenció i la garantia dels drets de les persones.

En darrer lloc, va impartir una xerrada a les Aules d’Extensió Universitària, on va explicar la missió de la institució, el concepte de justícia restaurativa i com aquesta ja es comença a implementar en la manera de treballar de la sindicatura. També va explicar quin tipus de queixes presenta la gent gran, que estan relacionades, en síntesi, amb els problemes derivats de la bretxa digital, les dificultats per accedir als centres residencials o la falta de representació dels seus interessos a l’hora de dissenyar les polítiques públiques culturals. 

Retour